Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

Els orígens de la vila d’Abella de la Conca es conforma al voltant del seu castell, del qual era centre de la seva baronia en el segle XI. Estava situat damunt la roca dominant la vall, a on es controlava els accessos de la Conca Dellà, entrada est a la comarca del Pallars des de la comarca de l’Alt Urgell. Formava part del conjunt del castell de Llordà, de Basturs i de Conques.

Documentat per primera vegada l’any 1033 depenent dels Comtes d’Urgell. Actualment només en queden algunes restes. La població ja hauria habitat el lloc primerament en les balmes, en l’època troglodítica de la prehistòria.54bbf041d33a2_retaule-dels-goigs-de-la-verge-d-abella-de-la-conca.jpeg

L'església parroquial està situada en la vila d’Abella, és romànica i dedicada a Sant Esteve (protomàrtir). Hi trobàvem un retaule gòtic de Pere Serra del 1375 que va patir trasllats fins arribar actualment al Museu diocesà de l’Urgell. Hi havia un altre retaule, el de la Pietat. Antigament hi havia altres esglésies de les que encara en queda constància, tenint en compte que el terme té més viles i masies repartides per les diverses valls.